dijous, 19 de maig del 2011

Rafael Nadal


Rafa Nadal (Mallorca 1986) és un jugador de tennis professional mallorquí. És un dels millors especialistes sobre terra batuda. Ha estat número 1 al rànquing de l'ATP des de l'agost de 2008 fins al juliol de 2009 i ha recuperat altre cop la primera posició després d'haver guanyat el Roland Garros el juny de 2010.
El setembre de 2008 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries dels esports per la seva contribució al món de l'esport i pels mèrits aconseguits durant l'any 2008, i el mateix any obtingué també el premi Marca llegenda.
Nebot de Miguel Àngel Nadal (exjugador de futbol), va néixer a Manacor el 3 de juny de 1986, i malgrat la seva joventut, ja està entre els millors jugadors del món. A finals de 2006 estava número 2 del món segons el rànquing ATP i ja havia guanyat 18 títols com a professional, d'entre ells una Copa Davis (2004) i 2 Roland Garros (2005 i 2006). La majoria dels títols aconseguits són sobre terra batuda, superfície sobre la que té el rècord de victòries consecutives batent l'anterior record històric de Gullermo Vilas el 29 de maig de 2006. Tot i que de petit va començar practicant altres esports (futbol, bàsquet...) es va decantar prest pel tennis, i a l'edat de 5 anys començà a jugar a Manacor, el seu poble natal, amb el seu oncle com a entrenador. Actualment els seus companys d'entrenaments són Carles Moyà i Tomeu Salvà.

L'energia


Al començament del segle XX, una època en què a les dones no els estava permés estudiar, Lise Meitner va aconseguir doctorar-se en Ciències Físiques. Durant uns trenta anys, Meitner va treballar a Alemanya amb el seu amic el químic Otto Hahn. L'interés d'ambdós es va centrar a prosseguir els experiments de l'italià Fermí sobre la ruptura del nucli de l'àtom d'urani.
Quan Hitler va arribar al poder, Lise Meitner va ser exclosa de la investigació, per la seua condició de jueva, i va fugir a Suècia, des d'on va seguir col·laborant amb Hahn a través de cartes. En una d'aquestes comunicacions, Lise va informar Hahn que, en bombardejar els àtoms d'urani amb neutrons, s'alliberava una gran quantitat d'energia. El procés, el va denominar fissió nuclear.
Aquests resultats van ser publicats en solitari per Otto Hahn, qui va augmentar que Meitner havia sigut una interferència i que la seua marxa va facilitar el treball. El 1944, Otto Hahn va rebre el premi Nobel pel descobriment de la fissió nuclear, mentre que el traball de Lise no va ser reconegut per l'Acadèmia.
A Meitner li van proposar participar en el projecte Manhattan per a la fabricació de l aprimera bomba atòmica a partir de la fissió nuclear, proposta que Lise va rebutjar. Tot i el seu rebuig, el projecte Manhattan es va dur a terme i una de les primeres aplicacions del seu descobriment va ser l'explosió de la primera bomba atòmica sobre la ciutat japonesa d'Hiroshima.

Endevinalles

1.No tingué pare ni mare,
fou l'home sense melic;
el cap de la raça humana,
i el seu típic prototip. (Adam)

2.Com més m'ensabones,
més m'embrutes
i si em vols netejar
m'has de deixar estar. (L'aigua)

3.Sóc un cos que ningú ha vist
i existisc entre els mortals;
el dia que falte jo
moren homes i animals. (L'aire)

4.Tinc una ala i gens no vole
tenint cant no cante mai. (Alacant)

5.Al matí, cap al llevant
quan naix el dia,
a la nit i al bell migdia,
el resen els cristians. (L'àngelus)

6.Són germanetes primetes,
tot el dia fent voltetes;
l'una va més de presseta,
i l'altra, més xica, la completa. (Les agulles del rellotge)

7.Un arbre molt gros
que té dotze branques
cada branca quatre niu
cada niu set ous. (L'any)

8.Som de família robusta
i pel fred no ens espantem,
puix a l'estiu ens vestim
i a l'hivern ens despullem. (L'arbre)

9.Després de ploure, quan brilla
amb un pont ben virolat,
els colors tothom admira
Saps de què t'estic parlant? (L'arc de sant Martí)

dijous, 12 de maig del 2011

Roma


Roma és la capital nacional d'Itàlia i és la seu del Govern italià. Les residències oficials del President de la República Italiana i el primer ministre italià, els escons de les dues cambres del Parlament italià i que el Tribunal Constitucional italià es troben al nucli històric. Si bé els Ministeris d'Estat s'estenen per la ciutat. Entre ells figuren el Ministeri de Relacions Exteriors que es troba al Palazzo della Farnesina, prop de l'Estadi Olímpic.

A Roma es troben els estudis de cinema Cinecittà, el complex de producció de cinema i televisió més gran d'Europa continental i centre del cinema a Itàlia. Aquest té una superfície de 40 hectàrees i està situat a uns 9 quilòmetres del centre de Roma. S'hi han rodat grans produccions internacionals històriques com Quo vadis (1949), Ben Hur (1959) o Cleopatra (1963).

La llengua original de Roma fou el llatí, que evolucionà durant l'edat mitjana en l'italià. Aquest darrer evolucionà per la confluència de diversos dialectes regionals, entre els que predominava el toscà, tot i que la població romana desenvolupà el seu propi dialecte, el romanesc.Durant el segle XIX aquest dialecte s'expandí a altres zones del Laci i durant el segle XX abandonà les seves formes tradicionals i mudà en el dialecte parlat a la ciutat molt proper a l'italià estàndard.
[modifica]

El 1980 el centre històric de Roma fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El 1990 s'hi van afegir a la declaració els béns de la Santa Seu situats a la ciutat que beneficien de drets d'extraterritorialitat.

Roma és un centre important per a la música. És seu de l'Accademia Nazionale di Santa Cecilia (fundada el 1585), per a la que s'ha construït en el nou Parco della Musica, un dels escenaris musicals més gran del món. Roma també té un teatre d'òpera, el Teatro dell'Opera di Roma, així com diverses institucions musicals de menor importància. La ciutat fou amfitriona del concurs d'Eurovisió de 1991 i dels premis de la MTV Europa el 2004.

A mi personalment m'agradaria molt viatjar a aquesta ciutat, i coneixer tots els seus llocs tan importants.

Cristina Cremades 2.ESO