
Hi havia una vegada una escola de mariners. Un din van decidir en fer un espècie d'excursió als set mars.
En el vaixell tot anava molt bé i pareixi normal, però de sobte el vent va fer aterrar en la coberta un mapa que marcava la localització d'un tresor. Els professors van dir d'anar a intentar trobar-lo. Quan van arribar a l'illa, el vaixell amb els professors dins va topar amb una pedra i es va afonar.
Els alumnes van decidir intentar trobar el tresor, però tenien un problema no sabien llegir molt bé els mapes i van tardar en acostumar-se als símbols del mapa. Al final van poder llegir un tros i seguint les instruccions van arribar fins a una cova tenebrosa. Dins la cova van sentir un estrany soroll. Oh no! Unes pedres han caigut en la entrada! No hi ha escapatòria! Un mariner va fer que tots es relaxaren. Quan tots es van tranquil·litzar, Marc, el mariner que havia fer que tots es relaxaren, es va convertir en el lider del grup. Van seguir cap avant fins que van veure una petita llum al final del camí. Peró quan van arribar, no sols hi havia una eixida: eren tres els camins possibles. Solament un duia al tresor, els altres dos no tenien eixida i es quedarien atrapats per a sempre. Aleshores van tornar a mirar el mapa i es van adonar que havien d'agafar el camí de la dreta. Al final del camí estava el tresor i els professors amb un vaixell per a tornar a casa. Tot havia sigut una prova que els professors els havien preparat.
Quan van arribar a la seua ciutat, van preparar una festa, a la festa acudiren tots els mariners que havien trobat el tresor i, encara que ho passaren molt mal, els realment important era que estaven sans i estalvis.
Cristina Cremades, 2ESO










