Durant el any 1958, el cel nocturn de Mèxic es va vore inundat en repetides ocasions per les fantasmagòriques cortines de llum de l'aurora boreal. Mai s'havia presenciat aquest fenomen en una latitud tan baixa. La raó va ser que aquell any el sol va tenir un màxim d'activitat que va llançar cap a la Terra diverses tempestes solars formades per dolls de protons i electrons, les aurores són provocades per la col·lisió d'aquestes tempestats amb l'atmosfera.
En 2006 els físics Harald Frey i Tai Phan van trobar una explicació per a l'aparició de les aurores en aquestes latituds: “Hem descobert que en l'escut magnètic de la Terra es formen de vegades clavills que perduren obertes durant hores, les tempestes solars poden penetrar aquest escut, com l'aigua entra en una casa durant una tempesta a través d'una finestra”.
L'escut al que es refereixen és el camp magnètic que, a pesar del seu clavillament, desvia eficaçment aquestes tempestes solars que podrien ser fatals per a la vida en la Terra.
Aquest escut protector, la magnetosfera, és una de les moltes manifestacions de la dinàmica interna del nostre planeta; s'origina en el incandescent nucli extern, format per ferro líquid a més de 4.000C de temperatura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada