L'hivern del 2005, uns científics que estudiaven els ocells migratoris a Mauritània, van sentir parlar d'un estanc on vivien cocodrils. Considerant impossible que existiren tals animal enmig del desert, concretament al Massís del Tagant, a més de 200 quilòmetres del riu més pròxim, van anar a visitar la zona.
Per a sorpresa seua, van comprovar que era cert. En un estanc de 100 metres quadrats habitaven uns 30 cocodrils que s'alimentaven dels abundats peixos d'aquesta petita massa d'aigua.
Es un fenomen ecològic únic: aquesta població de cocodrils va quedar aïllada dels corrents fluvials fa més de 9.000 anys, quan el Sahel es va convertir en un desert, i s'ha mantingut a causa de la gran abundància de microorganismes en l'aigua, dels quals es nodreixen els peixos, que són al seu torn l'aliment d'aquests rèptils.
Curiosament, els cocodrils no ataquen mai el animals que s'apropen a beure. Per això, els indígenes eviten de fer-los mal. Així s'ha establit un equilibri entre l'activitat humana i aquest fràgil i extraordinari ecosistema en miniatura.
Cristina Cremades, 2ESO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada