“El crimen de la Hipotenusa”

Aquest llibre tracta sobre set alumnes a qui no se li donen gens bé les matemàtiques, per això, un dia la seva professora decideix ajudar-los donant-los unes classes a casa seva. I al dia següent la professora havia desaparegut i uns detectius van anar a interrogar als set xiquets que havien estat a casa de la professora. Al final van saber que els alumnes van intentar robar l'examen, que tindrien al dia següent, amb l'ajuda del germà bessó de Boris. Però cap xiquet es creia que Boris tingués en realitat un germà bessó, però en realitat si que el tenia.
No sabem com, però al final va passar que...
si vols saber que va passar, només has d'anar a la biblioteca i agafar el llibre. La lectura és molt divertida i entretinguda.

1 PILOTA A L'AIRE.
Definició: Consisteix en llançar i recollir una pilota, disc o un altre objecte dient el nom d'una persona del grup que haurà de recollir-la abans que caiga a terra.
Objectius: Aprendre els noms. Estimular la precisió en els enviaments.
Participants: Grup, classe,..... a partir de 6 anys.
Materials: Pilota, disc o objecte similar.
Consignes de partida: El joc s'ha de desenvolupar de forma ràpida. Les jugadores no poden entrar dins del cercle mentre no siguin nomenades.
Desenvolupament: Els jugadors/es estan drets en el cercle, menys un/a que està en el centre amb l'objecte a llançar. La persona del centre llança l'objecte a l'aire mentre diu un nom, tornant al cercle. La persona nomenada ha d'agafar-lo abans que caiga a terra i al seu torn llançar a l'aire dient un altre nom. El joc continua fins que tots/es han sigut presentats.

2 EL PIGALL
Definició: Es tracta de guiar un company que està amb els ulls embenats.
Objectius: Aconseguir una confiança suficient perquè es pugui donar la col.laboració.
Participants: Grup, classe,.... a partir de 6 anys.
Materials: Mocadors o benes per tapar els ulls.
Consignes de partida:
- Silenci durant tot l'exercici.
- El passeig no és una cursa d'obstacles per al cec, sense ocasió d'experiències.
- Siguem imaginatius (per ex.: posar-lo en presència de sons diferents, deixar-li només una estona, fer-li recórrer objectes durant el trajecte.
- Cada un ha d'estar atent als sentiments que viu interiorment i els que viu la seva parella, en la mesura que puga.
Desenvolupament: La meitat del grup té els ulls embenats. Estan agrupats de dos en dos (un cec i un guia). Els guies (pigalls) elegeixen els cecs, sense que sàpiguen qui els condueix. Durant 10 minuts els pigalls condueixen cecs. Després hi ha un canvi de papers (es tria parella de nou, ara trien els que abans feien de cecs).

Crema d'alvocat

Ingredients
4 Alvocats
100 Gr de nata líquida
2 cullerades de sucre
canyella en pols
1 llimona
100 Gr de nata muntada
12 maduixes

Elaboració
Pelar els alvocats, tallar-los a trossos i afegir el sucre, la canyella, el suc de llimona i la nata líquida. Fer un puré i posar en 4 copes, decorant amb la nata mantes i unes quantes maduixes.
Per últim escampar-canyella i ja ho pots servir

Anàdia, la ciutat submergida

Edició: Micalet Galàctic
Autor: Josep Franco
Resum:
Ida, una jove estudiant d'institut, no sap quina cara posar quan un matí es desperta i s'adona que navega per les aigües d'un oceà, a bord del seu llit. L'alegria de sentir-se l'única supervivent d'una catàstrofe sembla alleujar-se quan salva Nerea de morir devorada per uns taurons. Però la seua alegria pel salvament no serà menys que la seua sorpresa en adonar-se que aquella a qui acaba de salvar la vida es...una sirena!!! Així comença una apassionant història que ens porta per les profunditats marines i ens descobreix les conseqüències d'un medi ambient degradat, l'incendi dels boscos o la contaminació de les aigües. També conta coses sobre la mitologia clàssica i la descoberta d'un món fantàstic i, alhora possible, al fons del mar.

Opinió personal:

Ha sigut molt divertit perquè ha sigut un viatge per tots els llocs del mar que es puguen imaginar. A més, hi conta històries de la mitologia molt boniques.

Endevinalles

1 .Brame, marege, sóc tomba
sóc abisme i sóc mirall,
i d'igual manera tracte
al rei com al seu vassall.
(El mar)

2. Sóc fill d'un vell mil·lenari
i tinc onze germanes més;
si busques al calendari
em veuràs estiu i hivern.
(El mes)

3.Jo sóc com l'argent viu,
vaig dins d'un tub numerat,
el fred i el calor senyale,
als fredolics i als suats.
(El mercuri)

4.Té boca, i no menja mai,
cada dia facilita
hulla, ferro o antracita,
representa un dur treball.
Què serà?
(La mina)

5.Menuts som i fills dels temps
de les hores, seixanta;
tenim seixanta fillets,
d'un rellotge que no espera.
(El minuts)

6.Una senyora molt ben assentada;
com més es menja,
més gran muntonada.
Què és?
(La mola del molí)

7.Ho sabràs endevinar?
Una dama amb un mantell
que ho cobreix tot menys la mar.
(La neu)

8.Jo sóc una pobra dona
privada d'ànima i cos,
que tan sols em deixe veure
tapada amb un mantell fosc.
(La nit)

Acudits

En un examen, el professor diu a un alumne que no ha sabut respondre cap pregunta:
-Li faré una darrera pregunta: si la sap contestar l´aprovaré. Quants pèls hi ha a la cua d´un cavall?
Trenta mil cinc-cents vuitanta-tres.
-I com ho sap?
-Perdone, professor, però això ja és una altre pregunta.

Examen d'història en una escola d'adults.
- A veure! Aquell del costat de la porta, en quin any es produí la batalla de Trafalgar?
- No ho sé.
- Però sabrà qui va perdre a Waterloo...
- Waterloo? Ni idea.
- A veure, qui va incendiar Roma?
- No sé res de tot això.
- Aleshores, què va fer ahir en comptes d'estudiar?
- Vaig jugar a cartes.
- Molt bé, home! No sé pas què ve a fer vostè aquí.
- Vinc a canviar unes bombetes. Sóc l´electricista de l´escola.

-Doctor, doctor, ningú em fa cas
-El següent.

Es troben dos amics i un d'ells, sorprès, li diu a l´altre:
-Ei! està eixint sang del teu maletí!!!
I l'altre li contesta:
-És que tinc els papers en regla.

-Com es diu vostè?
-Diu, jojojojoosep
-És tartamut?
-No, no, el tartamut era el meu pare, però el del registre era un fotut.

Un borratxo es troba a un altre que està colpejant un fanal i li pregunta:
-Però que fas?
I l'altre contesta:
-Toque a casa i no m'obrin...
-Doncs, continua tocant perquè dalt hi ha llum.

-Escolta, perdona, em deus 50€
-Et perdone, et perdone.

Mandonguilles

-Picada de:
250 GR. de carn de porc
250 gr. de carn de vaca
1 Tallada de cansalada
1 Tallada de pernil
-2 ous, oli, sal i pebre
-15gr. de molla de pa en llet
-500 gr. de xampinyons
-1 ceba
-1 got de salsa de tomàquet
-1 got de vi blanc

Elaboració:
Barrejar bé la carn amb els ous, la sal, el pebre i la molla de pa. Formar les mandonguilles, passar-les per farina i fregir-les. Mentre, en una altra cassola amb oli, fregir la ceba picada i després afegir la salsa de tomàca. Ofegar i afegir les mandonguilles.
Finalment, afegir el vi blanc i els xampinyons nets i trossejats.
Posar a punt de sal i deixar-ho coure a foc suau durant 30 minuts i servir.

El desglaç dels pols

Centenars de milions de persones es veuran afectades pel desglaç i la disminució de glaceres i cobertes de neu com a conseqüència del canvi climàtic.
Només la pèrdua de neu i de les glaceres de les muntanyes d'Àsia afectaria a aproximadament el 40% de la població mundial.
El canvi climàtic és un cercle viciós pel que fa a aquests ecosistemes: temperatures més altes duen a menys gel i neu i això causa que la terra i el mar hagin d'absorbir més llum solar, el que augmenta encara més les temperatures.
Els efectes d'abast global inclouran canvis substancials en la disponibilitat d'aigua per a beure i per al reg, així com un augment dels nivells del mar, canvis en els patrons de circulació de l'aigua en els oceans, i l'amenaça a la supervivència d'espècies de flora i fauna que sobreviuen en aquests ecosistemes, entre d'altres efectes.
“Les tres glaceres que hi ha a Àfrica, en la Forest Kenya, el Kilimanjaro de Tanzània i les muntanyes Rwenzori d'Uganda, han perdut ja el 82% de la seva superfície i és molt possible que les glaceres desapareguen per complet en l'espai de dues dècades".


¿Quins problemes causaria la descongelació dels pols?
-La desfeta de glaceres i de la neu de forma primerenca, augmentaran les sequeres severes i causaran major escassesa d'aigua
-L'augment en els nivells del mar produirà inundacions costaneres
-Els boscos, les granges i les ciutats enfrontaran noves plagues problemàtiques i més malalties transmeses per mosquits.
-Els esculls de coral i les prades alpines podrien perdre's i dur a l'extinció moltes espècies vegetals i animals.

Carnaval a Xixona

Aquest cap de setmana passat, a Xixona, es va celebrar el Carnaval. Enguany la desfilada va ser molt més prompte, a les 6 de la vesprada, però jo igualment vaig eixir. Va estar prou bé i, la veritat, és que hi havia més gent que l'any passat. Va durar una hora i mitja, va ser prou llarg. Però jo pense que deurien de fer dos desfiles una per als més xicotets, ja que ells van ser la raó d'avançar la desfilada dues hores més prompte, perquè les mares es queixaven perquè a les 8 era molt tard, ja que s'acabava a les 10 de la nit i els xiquets es gitaven a les tantes de la nit, però si es fa a les 6 de la vesprada la gent de la meua edat no li apetix eixir al desfile, per això jo crec que deurien de fer dos: un per als xicotets i un altre per als més majors. Al final del desfile, jo me'n vaig anar amb les meues amigues a sopar i a passejar per tot el poble, vaig veure a un muntó de gent que feia temps que no veia per Xixona. La veritat és que m'ho vaig passar molt bé.

Conté

Fa molts anys, a Sant Joan, prop d'Alacant, vivien dos germans molt diferents, Jaume era ric i avariciós, i Joan era humil i generós. Joan volia regalar-li sis bacores al rei, però tenia fam i es va menjar tres bacores, va deixar més grans per al rei.
El rei li va donar a Joan tres bosses de monedes d'or per ser tan honrat.
Joan es va comprar unes terres i un cavall.
Quan li va contar els fets a Jaume, aquest va pensar portar al rei una cistella i rebre tantes bosses com bacores caberen en ella. Al dia següent Jaume va agafar el cavall d'ell i amb la cistella plena se n'anà al castell. Li va dir al rei que era el més ric de Sant Joan. El rei ordenà als seus soldats que per cada bacora li pegaren un agarrotada, així, cada germà va rebre el que es mereixia.

Conté

Hi havia una volta una xiqueta que es deia Andrea, la pobra xiqueta tenia un problema en classe, ningú volia ser la seua amiga perquè era la nova. Ella es sentia molt sola i volia tornar al seu poble.

Un dia va anar a classe i, com sempre, es va asseure en la punta de la classe, però aquell dia una xiqueta que es deia Cristina es va apropar per a presentar-se. Les dos xiquetes van començar a fer-se molt amigues es passaven tot el dia juntes, però igualment es sentien un poc soles i van començar a xarrar amb tots els de la classe, però hi havia un xicotet problema tots els de la classe les veien com a les rares per això ningú volia ser el seu amic, però un dia una xiqueta que es deia Mireia va estar veient com s'ho passaven de bé les dos juntes. Aleshores a ella li van entrar ganes de ser la seua amiga, però va pensar que si era la seua amiga no tindria més amics i ella no volia que això passara. Aleshores, un dia se li va ocórrer programar una acampada amb tots els de la classe per tal que els seus companys s'adonaren de que Andrea i Cristina eren molt bones xiquetes.

Quan els companys van arribar al mas de Mireia i van veure a Cristina i Andrea no els va agradar gens la idea, però ella va canviar de tema per tal que ningú se n'anara. Tots van començar a passar-s'ho molt bé, tots el companys de classe es van adonar de que no eren rares, sinó que eren molt bones persones i super divertides. Finalment tots els companys les van acceptar i s'ho van passar genial.