Hi havia una volta una xiqueta que es deia Andrea, la pobra xiqueta tenia un problema en classe, ningú volia ser la seua amiga perquè era la nova. Ella es sentia molt sola i volia tornar al seu poble.
Un dia va anar a classe i, com sempre, es va asseure en la punta de la classe, però aquell dia una xiqueta que es deia Cristina es va apropar per a presentar-se. Les dos xiquetes van començar a fer-se molt amigues es passaven tot el dia juntes, però igualment es sentien un poc soles i van començar a xarrar amb tots els de la classe, però hi havia un xicotet problema tots els de la classe les veien com a les rares per això ningú volia ser el seu amic, però un dia una xiqueta que es deia Mireia va estar veient com s'ho passaven de bé les dos juntes. Aleshores a ella li van entrar ganes de ser la seua amiga, però va pensar que si era la seua amiga no tindria més amics i ella no volia que això passara. Aleshores, un dia se li va ocórrer programar una acampada amb tots els de la classe per tal que els seus companys s'adonaren de que Andrea i Cristina eren molt bones xiquetes.
Quan els companys van arribar al mas de Mireia i van veure a Cristina i Andrea no els va agradar gens la idea, però ella va canviar de tema per tal que ningú se n'anara. Tots van començar a passar-s'ho molt bé, tots el companys de classe es van adonar de que no eren rares, sinó que eren molt bones persones i super divertides. Finalment tots els companys les van acceptar i s'ho van passar genial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada