Rafael Nadal

Rafa Nadal (Mallorca 1986) és un jugador de tennis professional mallorquí. És un dels millors especialistes sobre terra batuda. Ha estat número 1 al rànquing de l'ATP des de l'agost de 2008 fins al juliol de 2009 i ha recuperat altre cop la primera posició després d'haver guanyat el Roland Garros el juny de 2010.
El setembre de 2008 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries dels esports per la seva contribució al món de l'esport i pels mèrits aconseguits durant l'any 2008, i el mateix any obtingué també el premi Marca llegenda.
Nebot de Miguel Àngel Nadal (exjugador de futbol), va néixer a Manacor el 3 de juny de 1986, i malgrat la seva joventut, ja està entre els millors jugadors del món. A finals de 2006 estava número 2 del món segons el rànquing ATP i ja havia guanyat 18 títols com a professional, d'entre ells una Copa Davis (2004) i 2 Roland Garros (2005 i 2006). La majoria dels títols aconseguits són sobre terra batuda, superfície sobre la que té el rècord de victòries consecutives batent l'anterior record històric de Gullermo Vilas el 29 de maig de 2006. Tot i que de petit va començar practicant altres esports (futbol, bàsquet...) es va decantar prest pel tennis, i a l'edat de 5 anys començà a jugar a Manacor, el seu poble natal, amb el seu oncle com a entrenador. Actualment els seus companys d'entrenaments són Carles Moyà i Tomeu Salvà.

L'energia

Al començament del segle XX, una època en què a les dones no els estava permés estudiar, Lise Meitner va aconseguir doctorar-se en Ciències Físiques. Durant uns trenta anys, Meitner va treballar a Alemanya amb el seu amic el químic Otto Hahn. L'interés d'ambdós es va centrar a prosseguir els experiments de l'italià Fermí sobre la ruptura del nucli de l'àtom d'urani.
Quan Hitler va arribar al poder, Lise Meitner va ser exclosa de la investigació, per la seua condició de jueva, i va fugir a Suècia, des d'on va seguir col·laborant amb Hahn a través de cartes. En una d'aquestes comunicacions, Lise va informar Hahn que, en bombardejar els àtoms d'urani amb neutrons, s'alliberava una gran quantitat d'energia. El procés, el va denominar fissió nuclear.
Aquests resultats van ser publicats en solitari per Otto Hahn, qui va augmentar que Meitner havia sigut una interferència i que la seua marxa va facilitar el treball. El 1944, Otto Hahn va rebre el premi Nobel pel descobriment de la fissió nuclear, mentre que el traball de Lise no va ser reconegut per l'Acadèmia.
A Meitner li van proposar participar en el projecte Manhattan per a la fabricació de l aprimera bomba atòmica a partir de la fissió nuclear, proposta que Lise va rebutjar. Tot i el seu rebuig, el projecte Manhattan es va dur a terme i una de les primeres aplicacions del seu descobriment va ser l'explosió de la primera bomba atòmica sobre la ciutat japonesa d'Hiroshima.

Endevinalles

1.No tingué pare ni mare,
fou l'home sense melic;
el cap de la raça humana,
i el seu típic prototip. (Adam)

2.Com més m'ensabones,
més m'embrutes
i si em vols netejar
m'has de deixar estar. (L'aigua)

3.Sóc un cos que ningú ha vist
i existisc entre els mortals;
el dia que falte jo
moren homes i animals. (L'aire)

4.Tinc una ala i gens no vole
tenint cant no cante mai. (Alacant)

5.Al matí, cap al llevant
quan naix el dia,
a la nit i al bell migdia,
el resen els cristians. (L'àngelus)

6.Són germanetes primetes,
tot el dia fent voltetes;
l'una va més de presseta,
i l'altra, més xica, la completa. (Les agulles del rellotge)

7.Un arbre molt gros
que té dotze branques
cada branca quatre niu
cada niu set ous. (L'any)

8.Som de família robusta
i pel fred no ens espantem,
puix a l'estiu ens vestim
i a l'hivern ens despullem. (L'arbre)

9.Després de ploure, quan brilla
amb un pont ben virolat,
els colors tothom admira
Saps de què t'estic parlant? (L'arc de sant Martí)

Roma

Roma és la capital nacional d'Itàlia i és la seu del Govern italià. Les residències oficials del President de la República Italiana i el primer ministre italià, els escons de les dues cambres del Parlament italià i que el Tribunal Constitucional italià es troben al nucli històric. Si bé els Ministeris d'Estat s'estenen per la ciutat. Entre ells figuren el Ministeri de Relacions Exteriors que es troba al Palazzo della Farnesina, prop de l'Estadi Olímpic.

A Roma es troben els estudis de cinema Cinecittà, el complex de producció de cinema i televisió més gran d'Europa continental i centre del cinema a Itàlia. Aquest té una superfície de 40 hectàrees i està situat a uns 9 quilòmetres del centre de Roma. S'hi han rodat grans produccions internacionals històriques com Quo vadis (1949), Ben Hur (1959) o Cleopatra (1963).

La llengua original de Roma fou el llatí, que evolucionà durant l'edat mitjana en l'italià. Aquest darrer evolucionà per la confluència de diversos dialectes regionals, entre els que predominava el toscà, tot i que la població romana desenvolupà el seu propi dialecte, el romanesc.Durant el segle XIX aquest dialecte s'expandí a altres zones del Laci i durant el segle XX abandonà les seves formes tradicionals i mudà en el dialecte parlat a la ciutat molt proper a l'italià estàndard.
[modifica]

El 1980 el centre històric de Roma fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El 1990 s'hi van afegir a la declaració els béns de la Santa Seu situats a la ciutat que beneficien de drets d'extraterritorialitat.

Roma és un centre important per a la música. És seu de l'Accademia Nazionale di Santa Cecilia (fundada el 1585), per a la que s'ha construït en el nou Parco della Musica, un dels escenaris musicals més gran del món. Roma també té un teatre d'òpera, el Teatro dell'Opera di Roma, així com diverses institucions musicals de menor importància. La ciutat fou amfitriona del concurs d'Eurovisió de 1991 i dels premis de la MTV Europa el 2004.

A mi personalment m'agradaria molt viatjar a aquesta ciutat, i coneixer tots els seus llocs tan importants.

Cristina Cremades 2.ESO

Refranys

Si trona per abril,
ve bon estiu.

De principi a fi,
l'abril sol ser roí.

L'abril, rient
mata de fred a la gent.

Quan el gat miola,
el gener s'acosta.

Després de gener
poda l'arbre fruiter.

La lluna del gener
fa eixir la formiga del formiguer.

Nevades de febrer
pluges pel juny soler fa.

Sol de febrer
mai dura un dia sanser.

Març ventós
fa abril plujós

Pel març la verdor
i per l'abril la flor.

“El crimen de la Hipotenusa”

Aquest llibre tracta sobre set alumnes a qui no se li donen gens bé les matemàtiques, per això, un dia la seva professora decideix ajudar-los donant-los unes classes a casa seva. I al dia següent la professora havia desaparegut i uns detectius van anar a interrogar als set xiquets que havien estat a casa de la professora. Al final van saber que els alumnes van intentar robar l'examen, que tindrien al dia següent, amb l'ajuda del germà bessó de Boris. Però cap xiquet es creia que Boris tingués en realitat un germà bessó, però en realitat si que el tenia.
No sabem com, però al final va passar que...
si vols saber que va passar, només has d'anar a la biblioteca i agafar el llibre. La lectura és molt divertida i entretinguda.

1 PILOTA A L'AIRE.
Definició: Consisteix en llançar i recollir una pilota, disc o un altre objecte dient el nom d'una persona del grup que haurà de recollir-la abans que caiga a terra.
Objectius: Aprendre els noms. Estimular la precisió en els enviaments.
Participants: Grup, classe,..... a partir de 6 anys.
Materials: Pilota, disc o objecte similar.
Consignes de partida: El joc s'ha de desenvolupar de forma ràpida. Les jugadores no poden entrar dins del cercle mentre no siguin nomenades.
Desenvolupament: Els jugadors/es estan drets en el cercle, menys un/a que està en el centre amb l'objecte a llançar. La persona del centre llança l'objecte a l'aire mentre diu un nom, tornant al cercle. La persona nomenada ha d'agafar-lo abans que caiga a terra i al seu torn llançar a l'aire dient un altre nom. El joc continua fins que tots/es han sigut presentats.

2 EL PIGALL
Definició: Es tracta de guiar un company que està amb els ulls embenats.
Objectius: Aconseguir una confiança suficient perquè es pugui donar la col.laboració.
Participants: Grup, classe,.... a partir de 6 anys.
Materials: Mocadors o benes per tapar els ulls.
Consignes de partida:
- Silenci durant tot l'exercici.
- El passeig no és una cursa d'obstacles per al cec, sense ocasió d'experiències.
- Siguem imaginatius (per ex.: posar-lo en presència de sons diferents, deixar-li només una estona, fer-li recórrer objectes durant el trajecte.
- Cada un ha d'estar atent als sentiments que viu interiorment i els que viu la seva parella, en la mesura que puga.
Desenvolupament: La meitat del grup té els ulls embenats. Estan agrupats de dos en dos (un cec i un guia). Els guies (pigalls) elegeixen els cecs, sense que sàpiguen qui els condueix. Durant 10 minuts els pigalls condueixen cecs. Després hi ha un canvi de papers (es tria parella de nou, ara trien els que abans feien de cecs).

Crema d'alvocat

Ingredients
4 Alvocats
100 Gr de nata líquida
2 cullerades de sucre
canyella en pols
1 llimona
100 Gr de nata muntada
12 maduixes

Elaboració
Pelar els alvocats, tallar-los a trossos i afegir el sucre, la canyella, el suc de llimona i la nata líquida. Fer un puré i posar en 4 copes, decorant amb la nata mantes i unes quantes maduixes.
Per últim escampar-canyella i ja ho pots servir

Anàdia, la ciutat submergida

Edició: Micalet Galàctic
Autor: Josep Franco
Resum:
Ida, una jove estudiant d'institut, no sap quina cara posar quan un matí es desperta i s'adona que navega per les aigües d'un oceà, a bord del seu llit. L'alegria de sentir-se l'única supervivent d'una catàstrofe sembla alleujar-se quan salva Nerea de morir devorada per uns taurons. Però la seua alegria pel salvament no serà menys que la seua sorpresa en adonar-se que aquella a qui acaba de salvar la vida es...una sirena!!! Així comença una apassionant història que ens porta per les profunditats marines i ens descobreix les conseqüències d'un medi ambient degradat, l'incendi dels boscos o la contaminació de les aigües. També conta coses sobre la mitologia clàssica i la descoberta d'un món fantàstic i, alhora possible, al fons del mar.

Opinió personal:

Ha sigut molt divertit perquè ha sigut un viatge per tots els llocs del mar que es puguen imaginar. A més, hi conta històries de la mitologia molt boniques.

Endevinalles

1 .Brame, marege, sóc tomba
sóc abisme i sóc mirall,
i d'igual manera tracte
al rei com al seu vassall.
(El mar)

2. Sóc fill d'un vell mil·lenari
i tinc onze germanes més;
si busques al calendari
em veuràs estiu i hivern.
(El mes)

3.Jo sóc com l'argent viu,
vaig dins d'un tub numerat,
el fred i el calor senyale,
als fredolics i als suats.
(El mercuri)

4.Té boca, i no menja mai,
cada dia facilita
hulla, ferro o antracita,
representa un dur treball.
Què serà?
(La mina)

5.Menuts som i fills dels temps
de les hores, seixanta;
tenim seixanta fillets,
d'un rellotge que no espera.
(El minuts)

6.Una senyora molt ben assentada;
com més es menja,
més gran muntonada.
Què és?
(La mola del molí)

7.Ho sabràs endevinar?
Una dama amb un mantell
que ho cobreix tot menys la mar.
(La neu)

8.Jo sóc una pobra dona
privada d'ànima i cos,
que tan sols em deixe veure
tapada amb un mantell fosc.
(La nit)

Acudits

En un examen, el professor diu a un alumne que no ha sabut respondre cap pregunta:
-Li faré una darrera pregunta: si la sap contestar l´aprovaré. Quants pèls hi ha a la cua d´un cavall?
Trenta mil cinc-cents vuitanta-tres.
-I com ho sap?
-Perdone, professor, però això ja és una altre pregunta.

Examen d'història en una escola d'adults.
- A veure! Aquell del costat de la porta, en quin any es produí la batalla de Trafalgar?
- No ho sé.
- Però sabrà qui va perdre a Waterloo...
- Waterloo? Ni idea.
- A veure, qui va incendiar Roma?
- No sé res de tot això.
- Aleshores, què va fer ahir en comptes d'estudiar?
- Vaig jugar a cartes.
- Molt bé, home! No sé pas què ve a fer vostè aquí.
- Vinc a canviar unes bombetes. Sóc l´electricista de l´escola.

-Doctor, doctor, ningú em fa cas
-El següent.

Es troben dos amics i un d'ells, sorprès, li diu a l´altre:
-Ei! està eixint sang del teu maletí!!!
I l'altre li contesta:
-És que tinc els papers en regla.

-Com es diu vostè?
-Diu, jojojojoosep
-És tartamut?
-No, no, el tartamut era el meu pare, però el del registre era un fotut.

Un borratxo es troba a un altre que està colpejant un fanal i li pregunta:
-Però que fas?
I l'altre contesta:
-Toque a casa i no m'obrin...
-Doncs, continua tocant perquè dalt hi ha llum.

-Escolta, perdona, em deus 50€
-Et perdone, et perdone.

Mandonguilles

-Picada de:
250 GR. de carn de porc
250 gr. de carn de vaca
1 Tallada de cansalada
1 Tallada de pernil
-2 ous, oli, sal i pebre
-15gr. de molla de pa en llet
-500 gr. de xampinyons
-1 ceba
-1 got de salsa de tomàquet
-1 got de vi blanc

Elaboració:
Barrejar bé la carn amb els ous, la sal, el pebre i la molla de pa. Formar les mandonguilles, passar-les per farina i fregir-les. Mentre, en una altra cassola amb oli, fregir la ceba picada i després afegir la salsa de tomàca. Ofegar i afegir les mandonguilles.
Finalment, afegir el vi blanc i els xampinyons nets i trossejats.
Posar a punt de sal i deixar-ho coure a foc suau durant 30 minuts i servir.

El desglaç dels pols

Centenars de milions de persones es veuran afectades pel desglaç i la disminució de glaceres i cobertes de neu com a conseqüència del canvi climàtic.
Només la pèrdua de neu i de les glaceres de les muntanyes d'Àsia afectaria a aproximadament el 40% de la població mundial.
El canvi climàtic és un cercle viciós pel que fa a aquests ecosistemes: temperatures més altes duen a menys gel i neu i això causa que la terra i el mar hagin d'absorbir més llum solar, el que augmenta encara més les temperatures.
Els efectes d'abast global inclouran canvis substancials en la disponibilitat d'aigua per a beure i per al reg, així com un augment dels nivells del mar, canvis en els patrons de circulació de l'aigua en els oceans, i l'amenaça a la supervivència d'espècies de flora i fauna que sobreviuen en aquests ecosistemes, entre d'altres efectes.
“Les tres glaceres que hi ha a Àfrica, en la Forest Kenya, el Kilimanjaro de Tanzània i les muntanyes Rwenzori d'Uganda, han perdut ja el 82% de la seva superfície i és molt possible que les glaceres desapareguen per complet en l'espai de dues dècades".


¿Quins problemes causaria la descongelació dels pols?
-La desfeta de glaceres i de la neu de forma primerenca, augmentaran les sequeres severes i causaran major escassesa d'aigua
-L'augment en els nivells del mar produirà inundacions costaneres
-Els boscos, les granges i les ciutats enfrontaran noves plagues problemàtiques i més malalties transmeses per mosquits.
-Els esculls de coral i les prades alpines podrien perdre's i dur a l'extinció moltes espècies vegetals i animals.

Carnaval a Xixona

Aquest cap de setmana passat, a Xixona, es va celebrar el Carnaval. Enguany la desfilada va ser molt més prompte, a les 6 de la vesprada, però jo igualment vaig eixir. Va estar prou bé i, la veritat, és que hi havia més gent que l'any passat. Va durar una hora i mitja, va ser prou llarg. Però jo pense que deurien de fer dos desfiles una per als més xicotets, ja que ells van ser la raó d'avançar la desfilada dues hores més prompte, perquè les mares es queixaven perquè a les 8 era molt tard, ja que s'acabava a les 10 de la nit i els xiquets es gitaven a les tantes de la nit, però si es fa a les 6 de la vesprada la gent de la meua edat no li apetix eixir al desfile, per això jo crec que deurien de fer dos: un per als xicotets i un altre per als més majors. Al final del desfile, jo me'n vaig anar amb les meues amigues a sopar i a passejar per tot el poble, vaig veure a un muntó de gent que feia temps que no veia per Xixona. La veritat és que m'ho vaig passar molt bé.

Conté

Fa molts anys, a Sant Joan, prop d'Alacant, vivien dos germans molt diferents, Jaume era ric i avariciós, i Joan era humil i generós. Joan volia regalar-li sis bacores al rei, però tenia fam i es va menjar tres bacores, va deixar més grans per al rei.
El rei li va donar a Joan tres bosses de monedes d'or per ser tan honrat.
Joan es va comprar unes terres i un cavall.
Quan li va contar els fets a Jaume, aquest va pensar portar al rei una cistella i rebre tantes bosses com bacores caberen en ella. Al dia següent Jaume va agafar el cavall d'ell i amb la cistella plena se n'anà al castell. Li va dir al rei que era el més ric de Sant Joan. El rei ordenà als seus soldats que per cada bacora li pegaren un agarrotada, així, cada germà va rebre el que es mereixia.

Conté

Hi havia una volta una xiqueta que es deia Andrea, la pobra xiqueta tenia un problema en classe, ningú volia ser la seua amiga perquè era la nova. Ella es sentia molt sola i volia tornar al seu poble.

Un dia va anar a classe i, com sempre, es va asseure en la punta de la classe, però aquell dia una xiqueta que es deia Cristina es va apropar per a presentar-se. Les dos xiquetes van començar a fer-se molt amigues es passaven tot el dia juntes, però igualment es sentien un poc soles i van començar a xarrar amb tots els de la classe, però hi havia un xicotet problema tots els de la classe les veien com a les rares per això ningú volia ser el seu amic, però un dia una xiqueta que es deia Mireia va estar veient com s'ho passaven de bé les dos juntes. Aleshores a ella li van entrar ganes de ser la seua amiga, però va pensar que si era la seua amiga no tindria més amics i ella no volia que això passara. Aleshores, un dia se li va ocórrer programar una acampada amb tots els de la classe per tal que els seus companys s'adonaren de que Andrea i Cristina eren molt bones xiquetes.

Quan els companys van arribar al mas de Mireia i van veure a Cristina i Andrea no els va agradar gens la idea, però ella va canviar de tema per tal que ningú se n'anara. Tots van començar a passar-s'ho molt bé, tots el companys de classe es van adonar de que no eren rares, sinó que eren molt bones persones i super divertides. Finalment tots els companys les van acceptar i s'ho van passar genial.

Salmó a la jardinera.

Ingredients:
-4 Rodanxes de salmó de 250 gr..
-1 ceba, 2 Pastanagues
-100 gr. de faves cuites
-Oli
-Sal i pebre
-1 Got de brou de peix
-1 cullera de farina
-Creïlles cuites decorades.

Elaboració:
Tallar la ceba i la pastanaga i posar-les a reposar en oli i assaonar. Afegir un poc de farina, i, després, afegir el salmó. Deixar que es faci el salmó en la paella uns minuts per cada costat. Agregar el brou, les faves i els pèsols, i deixar-lo fer durant 5 o 6 minuts. Servir-lo acompanyat de les creïlles cuites que hauràs saltejat amb un poc d'oli.

Endevinalles

No té arrels, soca ni branques,
i ben ple de fulls està;
i aquells que no tenen mandra
instruïts els vols deixar.
(Llibre)

Tinc molts rius, mars i muntanyes,
tinc molt pobles i ciutats,
ferrocarrils, carreteres,
i així i tot estic penjant.
(El mapa)

Caic de la torre i no em mate,
caic a l'aigua i em desbarate.
(El paper)

Tu et menges el caramel
i a mi em dónes el paper.
(La paperera)

Sóc molt menut i esquifit,
a més, pose fi a tot escrit;
endevineu qui és qui?
(El punt)

Sóc blanc i sóc negre,
de taques vaig ple,
amb mi, molts juguen;
músic sóc també
i un do tinc amb mi
que no te'l diré.
(El domino)

Redona com la lluna plena,
sempre ens convida a jugar;
sense ella, tots els diumenges,
no hi hauria partit sa.
(La pilota)

Puge i baixe cada dia,
sempre faig igual camí,
portant noves de mil menes,
sense interés per a mi.
(el carter)

Acudits

Viure a la Terra és car, però això inclou un viatge gratis al voltant del sol tots els anys.

Un Cap de personal esta explicant acudits i tots els empleats menys un estan rient.
Així doncs, el Cap pregunta al que no riu:
- Per què no rius? És que no et fan gràcia els meus acudits?
pregunta a la qual l'empleat contesta:
- És que jo ja tinc contracte fix.

Un empleat es presenta al despatx del cap de personal per demanar una pujada de sou i diu:
- He de dir-li que m'haurà d'apujar el sou, ja que tinc tres companyies molt importants que van darrera meu.
- Ah, si...?, podria dir-me quines?
I l'empleat contesta: Si senyor, la del telèfon, la de l'aigua i la de la llum

Un borratxo li diu a l'altre:
-No begues més que t'estàs tornant borrós.

Un amic diu a un altre:
- A que no saps què?
La meva dona és un àngel.
I l’altre li respon:
- Quina sort que tens, la meua encara està viva.

Un metge diu al seu pacient, amb cara d'enfadat:
- Els pròxims mesos, res de tabac, res de beure, res de sortir de festes, res de restaurants cars i res de viatges de vacances.
- Fins que em recupere del tot, doctor?.
No: fins que acabes de pagar-me tot el que em deus!

Refranys

Les estacions seguiran
marcant el ritme del temps:
hi haurà núvols, pluja, sol,
tempestats, boires i vents.

Any plujós, any de fer el gos.

Per l'abril, blat espigat,
pel maig, granat
pel juny, segat
pel juliol, trillat
pel l'agost,, mòlt i pastat.

L'estiu serà prou calent
perquè les fruites madurin,
es tornin grocs els rostolls
i les tempestats no durin.

A l'estiu tota cuca viu
y a la primavera tot reviu.

Si a l'estiu fa el dia clar,
el sol du el vent per la mar.

L'hivern durà el mantell blanc
a les altes serralades,
i el sol d'or revifarà
les planures emboirades.

A l'hivern, bona sopa i vi calent.

La neu de desembre i de gener s'assenta com un cavaller,
i la neu de febrer fuig com gos llebrer.

La primavera ens durà
la llum del jorn que s'allarga,
el verdejar dels sembrats
i una atmosfera agradable.

Març marçot
cara de gos,
bufa'm el cul
que la cara no pots.

Serà bona la tardor
amb pluges no escadusseres,
que al camp portaran saó
omplint torrents i rieres.

Anys i Panys. Refranys i tradicons del curs de l'any. GIMENO, Antoni i ROURÀ Amadeu. Editorial Graó. Segona Edició de 1986.

Poema de la pau

Si fora una planta seria el gesmiler per perfumar la nostra vida,
O un pomer roig de passió.

Si la pau fóra el nostre món no s'acabaria mai.
Si fóra un colom volaria a tots els llocs per portar la felicitat.
Si fóra una cigonya portaria fills a tots aquells que no poden tindre.
La pau és com un taronger que les taronges estan unides com els humans.

Si fóra una maga convertiria aquest món, sense malalties, ni lladres, ni violadors...
Si fóra una conill aniria a la fi del món botant per la pau.
Si fóra ric donaria els meus diners per a que s'acabara la fam.
Si fóra un continent seria Àfrica, per a poder ajudar a tots els xiquets i donar felicitat i alegria.

Cristina Cremades, 2ESO

Noticies interesants.

Durant el any 1958, el cel nocturn de Mèxic es va vore inundat en repetides ocasions per les fantasmagòriques cortines de llum de l'aurora boreal. Mai s'havia presenciat aquest fenomen en una latitud tan baixa. La raó va ser que aquell any el sol va tenir un màxim d'activitat que va llançar cap a la Terra diverses tempestes solars formades per dolls de protons i electrons, les aurores són provocades per la col·lisió d'aquestes tempestats amb l'atmosfera.

En 2006 els físics Harald Frey i Tai Phan van trobar una explicació per a l'aparició de les aurores en aquestes latituds: “Hem descobert que en l'escut magnètic de la Terra es formen de vegades clavills que perduren obertes durant hores, les tempestes solars poden penetrar aquest escut, com l'aigua entra en una casa durant una tempesta a través d'una finestra”.

L'escut al que es refereixen és el camp magnètic que, a pesar del seu clavillament, desvia eficaçment aquestes tempestes solars que podrien ser fatals per a la vida en la Terra.
Aquest escut protector, la magnetosfera, és una de les moltes manifestacions de la dinàmica interna del nostre planeta; s'origina en el incandescent nucli extern, format per ferro líquid a més de 4.000C de temperatura.

La calvacada

El 5 de gener de 2011 a Xixona es va celebrar la cavalcada dels reis mags. Jo vaig anar a mirar-la i havien un muntó de carrosses. La primera carrossa era un pastís que tirava coets per a celebrar que era el cinquè any consecutiu que l'Associació d'Amics dels Reis Mags s'encarregaven d'organitzar la cavalcada. La segona carrossa portava un muntó de xiquets del poble disfressats de pastors, fades, ovelles i ninots de neu. Després estava la carrossa dels ossos amorosos que eren xiquets i adults disfressat d'ossos i que donaven a tot el món balons de plàstic. Després, estava la carrossa de Blancaneus i els set nans que estaven promocionats per Dodot, per això regalaven samarretes i bolquers. Darrere d'aquesta hi havia una carrossa amb unes quantes xicones que feien un ball representa'n el foc i l'aire, va ser un ball molt bonic. Darrere estava el ramat d'ovelles, hi havien ovelles molt xicotetes que eren molt boniques. Desprès estava la carrossa que representava el naixement de Jesús, darrere anava una vaca molt, però que molt, gran era una cosa exagerada, però a tot el món li va agradar un muntó. Darrere, hi havien unes persones que donaven mistela i dacses, jo no vaig menjar res de això perquè no m'agrada. Després estava la carrossa dels pagès que donava caramels. I, justament, després va aparèixer el primer rei mag: Melxor, que anava en un carrossa molt bonica i tirava confeti. Després estava Gaspar que també tirava confeti i donava caramels. Però, abans de Baltasar, hi havien unes xicones que feien un ball super bonic representant unes negres. Per fi, va arribar Baltasar i... com no? Va tirar més confeti i caramels. Quan els tres reis mags van arribar al final de la plaça tots el xiquets que volien fer-se una foto amb ells havien de posar-se a la cua, però després els reis els donaven un petit regal. A mi personalment la cavalcada em va agradar un muntó i espere que l'any que ve siga més gran i bonica.